lundi 7 décembre 2015

Es ben brava...

Un còp i aviá una filha que voliá èsser brava...
Salvèt una catoneta  de la frescor de la nuèch. Aquela catoneta aviá una sòrre e un fraire. La primièra èra tigrada e l'autre ros. Los tres avián pas que lor maire. Malurosament, la familheta viviá dins l'ort de dos agricultors que volián pas brica se'n cargar. Alara, la filha brava arribèt e se diguèt que poiriá benlèu ne prene un e cercar pels autres un ostal . Aquò dich, aquò fach. En dintant en cò sieu, la filha s'en anèt sus internet e mandèt de fòtos dels dos qu'èran demorats. Se diguèt qu'amb lo fum de monde que se passegavan sus la tèla, n'i aurà mai d'un que respondrà. En efièch, las responsas se son pas fachas esperar, mas las caliá veire. Doncas, estapa numero una: faire la tria, çò qu'es pas evident amb solament une fòto e un messatge cortet del genre: "Adieu, totjorn disponible?" O encara: " Ai, qu'es polit, lo vòli!". Cossí te dire... de non! Caliá escambiar amb las personas interessadas, pausar de questions plan bonas per ensajar de far un profil psicologica de cadun. De segur, èra pas cap lo seu mestièr... Vos disi pas lo rambalh dins los mails e los messatges sul telefòn. Auriá pogut dubrir una associacion de la defença e del lòtjament dels cats o quicòm coma aquò tant èra un espòrt. Rai, la prioritat es de trobar una familha d'adopcion! 
Fin finala, ne trobèt doas filhas sus Montpelhièr. Fòra que podián pas brica se desplaçar, èran prestas de prene caduna un cat, lo noirir e far tot çò que cal per lor ben viure. E mai, la filha brava se diguèt presta de portar cada cat en cò de caduna filha. La braveta demòra quand meme a quasi una ora e mièja de la vila segond lo trafic... Rai, la prioritat es de trobar una familha d'adopcion!

La seguida dins l'episòdi que ven.














lundi 23 novembre 2015

Scat la catoneta.

Vaquí es aquí lo catonet!! Dempuèi d'annadas esiti d'aver un cat, lo meu cat. E ben, i es ara lo pichonet en cò mieu! Soi tant urosa coma un dròlle! Cal saber que viviá defòra e que fa un freg de chin. En fach, es una cata. Ieu, cresiái qu'èra un mascle mas aprèp aver agachat videos e articles sus internet, faguèri la comparason e d'efièch es una feme. Ma fe, es pas tant important mas es plan d'o saber.
 Primièr, telefonèri a la veterinària qu' Alix m'aviá conselhada qu'es establida a Balhargues. Me diguèt qu'aquela femna fa son trabalh per l'amor de la bèstia e non pas per l'argent coma se fa, çò dison, a Lunèu: tres personas me diguèron aquò... Aquela veterinària, me diguèt cossí foncciona un cat, cossí l'alimentar etcetera.


Doncas dissabte passat, anèri far las crompas per la pichoneta e francament èra pas una partida de plaser. Faguèri botigas e botigas per trapar tot çò que cal: croquetas especialas pel caton, lichièra facha amb de troçes de fusta (perque soi ecolo e que se pòt metre dins lo compostador !), bròssa, pala pel cacà, lo panièr de transpòrt e l'ostalet de teleta!
Bon lo cacà es pas encara al bon endrech mas soi segura qu'aquò vendrà.
Es tant doça, polida, manhaga, òc soi ja amorosa!!

lundi 9 novembre 2015

Regenta de calandreta.



Me demandi se fariái vertadièrament aquel mestièr... Aguèri un estagi a la Calandreta Jòrgi Gròs l'annada passada pendent una setmana. Per aquesta annada, ai causit de le tornar faire cada dijòus amb un autre vejaire per qué ara soi banhada dins l'escolarizacion totala e que ma tòca es d'èsser regenta. Malurosament, aprèp lo primièr jorn, ai las idèas mescladas, sabi pas se serà una carrièra per ièu. Lo problèma ven pas dels mainatges, al revèrs, mas del biais de trabalhar en cò de Calandreta. Cada còp qu'i torni, òm m'ensenha de causas nòvas que me convenon pas gaire. O sabi qu'es un engatjament, mas a un tal punt, pensi pas que poiriái far aquò. Per donar un exemple, un responsable de l'associacion demandava per pas dire impausava, a las regentas de preparar un espectacle de Nadal e tanben de faire de pastissons per lo dimenge sabi pas quin de decembre. Trobèri que lo biais de dire èra pas catolic, se me pòdi permetre. I a tanben la precaritat del emplec que ma fa paur, quand vesi X que trabalha dempuèi tretze ans dedins e que cada annada sap pas se son poste será encara sieu l'an que ven, per que pòt i aver un titular que pica a la pòrta per prene sa plaça, pecaira, e doncas anarà veire Mossu "Pôle Emploi", coma s'es passat per la regenta que faguèri l'estagi amb ela l'an passat. Podèm pas dire que la paga ajuda, l'estiu es lo famós « Pôle Emploi »que se carga de la pagar amb pus o mens de retard, soi totjorn espantada de veire qu'amb un tal mestièr e una tala responsabilitat pòt pas èsser serena. En mai d'aquò, es pagada lo smic amb tot çò que fa aquela paura femna : regenta, directritz de l'escòla, infimièra, psicològa, mediatritz amb los parents etcetera. Sa valor e son trabalh son pas reconeguts e mai s'es qu'es una passion crega pas que i aguèsse bravament de personas que poirián far çò que fa. Respècte !





samedi 17 octobre 2015

Content coma un tord.

Aqueste dissabte, anèri a Lançargues per manlevar de libres en lenga nòstra.
De saber, la bobliotèca se sona Alexandre Langlade. Èra un poeta d'aqueste vilatge, nascut en 1820 e mòrt en 1900. Escriviá en occitan, doncas me soi dich que ne trobariái de causas sus l'escriveire.
E quand demandèri ont èran los libres en occitan, aguèri lo dreit a la cara desconfida de la bibliotecaira...
- "O, sabi pas se n'i a.. Agacha ailà mas cresi pas que traparàs quicòm..."
Me diguèri (ieu meteis) que foguèt pas que la debuta...
Aquò rai, zo direccion la "seccion occitana". Coma previst i aviá pas grand causa mas foguèri sospresa per que en efièch dos librasses de Langlade m' obrissián lors braces. Puèi una gramatica occitana de Joan Jornòt amb un prefaci de Robèrt Lafont editada en 1993 (l'ai ja acabat), ai pres tanben un libre en gascon per la magèr part dels tèxtes: Passapòrt tà l'occitan, l'ai legit tanben dins la meteissa jornada. Manca pas que los poèmas de Langlade de legir. Ai demandat a la dòna se i aviá de rescontres, talhièrs o quicòm mai que se farián dins l'encastre de la lenga en cò sieuna o dins autres luòcs del vilatge. Pas res se fa... Doncas brava filha que soi, li ai prepausat se per cas seriá possible de far quicòm benlèu un còp per mes, per exemple lectura de contes, d'istorietas o de rescontres amb vièlhs e joves per escambiar, o encara un talhièr per explicar e mostrar que l'occitan es cada jorn dins nòstra boca. E ben figuratz vos qu'èra plan contenta e estrambordada per aqueste projècte!! A pres mon numèro per me far dintrar en contacte amb un conselhièr municipal que me poiriá ajudar e trobar una lutz.
Espèri la seguida, subrexcitada.



samedi 10 octobre 2015

Mon dieu l' ànsia...

Fasiá longtemps qu'aviái pas agut lo mal de ventre coma aquò...
En efièch, quand la Melania m'a demandat se voliái participar al reportatge de France 3 sur lo departament d'occitan e mai precisament la seccion Sufco que ma fau partida, l' ànsia m'es montada.
A la debuta, onèstament sabiái pas s' èra une bona idèia perqué sabi pas gaire encara parlar occitan. Mas la rason me disiá d' o far per la bona causa qu'es de representar la seccion de la licéncia amainatjada al pus grand nombre, benlèu que i aurà de monde que voldràn tornar prene lors estudis e s'inscriure a la fac aprèp aver vist lo reportatge.
Doncas aviá l'avantatge lo fach de promòure l'occitan e es aital qu'ai dich fin finala "òc" per me far filmar. Cossí que siá, sèm totjorn a dire que i a pas grand causa que se fa per l'occitan doncas en plaça de romegar i a pas qu' a faire quicòm per la lenga e aquí es una oportunitat d' o far!!
Aladonc lo jorn del filmatge arribèt, per bon astre foguèri pas soleta, i aviá Beneset amb ieu.
Espièrem de contunh la veitura de la còla de Benaset Roux e francament pus esperaviam pus èri nerviosa.
Al cap de mièja ora, arribèron e quand sortiguèron enfin de l'auto, s'eganèron de camin e anèron cap a un autre bastiment...
Amb Beneset los corsèrem e anèrem al davant dels tres òmes.
Fasèm las presentacions e començam lo reportatge davant lo bastiment G.
Presas de plan de la fac, puèi cadun es filmat arribant d'un costat e de l'autre.
Aviái los nèrvis d' a fons... Ne podiái pas pus.. mas bon èra pas cap lo moment de se plantar. Zo!!
Anam amassa endacòm mai per faire las entrevistas. Mon ànsia èra de pièg en pièg....
Capiti a respondre a las questions del Benaset coma pòdi mas soi pas tròp contenta de ieu.
Espèri qu' anuèch quand lo reportatge passarà a la television serà pas catastrofic...





samedi 3 octobre 2015

Lo Rei dels Conilhs.

I aviá un còp una paura filha qu'aviá sonque son paire e que viviá amb el dins un paure ostalon. Cada jorn aquesta filha anava al riu per prene d'aiga. De còps, vesiá de conilhs dins lo bòsc, los aimava tant aquelas bèstias que jamai los poguèsse far de mal. La paura filha e son paire èran talamant paures que manjavan pas jamai de carn. Mas son paire èra malaut e aviá besonh de fòrça per poder tornar trabalha als camps. Alara la filha trabalhava en plaça de son paire e mai preniá suènh d'el e mai anava al riu cada jorn. Se disiá la filha que caliá benlèu tuar un conilh per far manjar son paire mas se cresiá pas cap capabla.
La santat de son paire devalava encara lendeman.
La filha plorèt al riu e un conilh venguèt a son endavans.
_ "Tap! Tap! Tap! Soi lo Rei dels Conilhs."
_ "Rei dels conilhs, qué me vòles tu?"
_ "Tap! Tap! Tap! Paura filha vòli ta culhin de carròta!"
_ "Rei dels conilhs, perqué la vòles? Ai pas gaire de noiridura per mon paire e ieu, "
_ "Tap! Tap! Tap! Se me la balhas tota entièra deman fòrça carn auràs."
_ "Rei dels conilhs, la te donaràs. Seràs obeït."
La filha recampèt totas las carròtas dins son camp. Tornèt veire lo Rei dels Conilhs:
_ "Rei dels conilhs, vaquí ma culhin, la te doni en escambi de ta promessa."
_ "Tap! Tap! Tap! Ieu Rei dels Conilhs te mercegi. Ara, vai te'n a ton ostalon retrobar ton paire e dona li de carn. Dins sèt jorns serà sus pè."
A l'alba del seten jorn, lo paire de la paura filha foguèt garit e tornèt trabalhar dins son camp.
E jamai un conilh del bòsc foguèt manjat.

Cric, crac mon conte es acabat.

vendredi 25 septembre 2015

Dalí, t'aimi.

E me vaquí tornada per la segonda setmana. Coma promés vau parlar del libre de Salvador Dalí que se sona La vie secrète de Salvador Dalí, òc... l'ai legit en francés, malurosament existís pas cap en lenga occitana.

Bon, qualques questions per vosautres!!

Sabetz que foguèt un pintre espanhòl?
Òc? Va plan.
Que nasquèt en 1904 a Figueres en Catalonha e moriguèt en 1989?
Benlèu.
Mas sabetz que Dalí èra un grand timid?
Pensi pas.
E subretot que èra un fòl dempuèi son enfància?
È òc sabètz que per prene un exemple, butèt brutalament a 5 ans un camarada dins lo vuèg? Cresi pas.

Michel Déon, academician francés que faguèt l'adaptacion francesa d'aqueste libre escriu: "Es una autobiografia passionanta e otrancièra a l'imatge del pintor."

Francament, quand legiguèri lo libre foguèri dins une mena de mond parallèl, capitèri de dintrar dins lo cap de l'escrivan e mai que sabèri qu'aqueste tipe es completament fada, trobèri e comprenguèri son biais de pensar e a l'ora d'ara pensí vertadièrament que Salvador Dalí èra e es encara uèi un gèni. ( Pensi pas gaire que soi la sola.).
Son trabalh e son òbra son fasinadors, inegalables e fan totjorn parlar, se questionar.
De còps el meteis saupèt pas mai çò que faguèt nimai perqué.

Per exemple: coneissètz los tablèus amb las mòstras moligassas tan famosas?

E ben l'istòria ditz qu' aprèp un repais, agachant un fromatge que gotèt sus la taula anèt dins sa cambra e quand se trobèt davant sa tela inacabada, aguèt la revelacion per lo subjècte que cerquèt.
Es aital que son nascudas las mòstras tan reputadas...son partidas d'un ...camembèrt.


La persisténcia de la memòria (mòstras molas), 1931.



jeudi 17 septembre 2015

Salvador en susor.

Uèi vos vau presentar lo libre que veni d'acabar de legir: La vie secrète de Salvador Dalí de Salvador Dalí qu'èra escrich en 1952.

L'ai crompat al Musèu Reina Sofia de Madrid aqueste estiu 2015 aprèp la visita d'aquel qu'es realament meravilhós. Ai passata mai de quatre oras a badar los tablèus dels pus grands pintres del mond. I aviá dins la colleccion temporària dètz pinturas de Pablo Picasso qu' èran pas jamai vistas perque apertenon a de colleccions privadas. Mas ai pas qu'agachat los de Picasso, i aviá talament d'autras de veire! Aimi tant las arts, las arts amb un grand A. Pr'aquò n'i a un pintor que m'enfachina dempuèi d'annadas es Salvador Dalí. Cada còp que vesi quicòm fach de sas mans soi admirativa e pòdi dire que foguèri servida amb aquel Musèu e lo del Prado! E òc, ai visitat tanben lo Museo Nacional del Prado la velha, benlèu que me creiretz pas mas l'ai vistalhat pendent quatre oras e mièja...Èri agotada e per subrepés fasiá mai de 40°c a l'ombra, tant val dire que quand sortiguèri defòra del musèo ont aviá la climatisacion, aquò me creva e èra solament lo primièr jorn. Èra lo primièr còp qu'anavi dins aquesta vila e voliái vertadierament tot far. Francament,i auriái volgut passar encara mai de temps mas las jornadas son pas extensiblas, o sabi plan e pensi que vosautres tanben. Desmembravi...soi aquí per vos contar l'istòria del libre. Cresi qu'ai pas lo temps per aqueste còp mas ne tornarem parlar la setmana que ven. Al reveire!